El contenidor obert com a referència formal d'aquestes escultures tradueix la característica més genuïnament pròpia de la vida. Un espai permeable on mitjançant l'estructura s'uneixen l'espai intern i extern en un únic espai global en el qual tot el que entra surt i tot el que surt entra, i en aquest anar i venir neix i es desenvolupa l'home.
En la mostra es reclama una reflexió entorn unes estructures invisibles que ens controlen i aporten un significat a la nostra existència. Reflexió que possibilita una relació entre l’espai intern estructural i l’espai extern formal que es manifesta en una realitat concreta. L’estructura esdevé simbòlicament, el principi vital de totes les formes - naturals i artificials -, ja que permet l’existència de la forma i posteriorment del contingut, que és el que finalment percebem: les presències formals. L'artista denuncia la gran importància que se’ls atorga sense posseir una base estructural sòlida.
Laia Rocamora, Papers d'Art, Fundació Espais d’Art Contempor ()
L’obra de Manu vb Tintoré ofereix, doncs, una mirada al món que ens envolta, amb la constatació que tot està organitzat a partir d’estructures essencials i que aquestes estructures vehiculen una càrrega simbòlica important perquè suposen una inexorable interdependència dels elements que les constitueixen.
T.C., El Punt ()
Les obres exposades proposen una reflexió sobre el concepte d’estructura com a suport i contenidor de vida; i com a memòria d’aquesta o, finalment, com una bona manera d’aproximar-nos al vague concepte d’ésser humá (vague però no ambigu, la diferència és important). L’estratègia seguida per Tintoré és hàbil: en primer lloc, l’artista parteix de la utilització de diferents materials fràgils per aconseguir, mitjançant la seva organització, cossos sòlids que, com dèiem, fan pensar en diferents biomòrfies. L’artista, tanmateix, en segon lloc desambigua les seves escultures i les relaciona explícitament amb tot allò que té a veure amb nosaltres, des d’una anàlisi clínica, passant per una fotografia infantil, fins a la radiografia d’una boca, tot plegat dibuixa una cartografia humana de signe inequívoc. Òbviament, la feina de Tintoré, en tant que escultura, se sustenta en una sèrie de plantajaments eminentment formals: es tracta de cercar en la forma allò que conté de vital o, si es vol, es tracta de transcendir el formalisme fred, insubstancial.
Eudald Camps, diari de girona, suplement d'art (2003-10-24)
...les obras fan referència a l’inveterada necessitat humana i animal de generar espais (estructures) on portar a terme allò que genèricament anomenem existència: són treballs on la delicadesa i fragilitat dels materials van acompanyades de plantejaments intel.ligents.
Eudald Camps, diari de girona (2003-10-24)
Tintoré presenta una obra oberta i aglutinadora, tal i com afirma el mateix artista:”un espai permeable on, mitjançant l’estructura, s’uneixen l’espai intern i extern en un únic espai global, en el qual tot el que entra surt i tot el que surt entra, i en aquest anar i venir neix i es desenvolupa l’home”. D’aqueta manera, l’obra de Manu Tintoré suposa una reflexió entorn de la condició humana feta des de l’àmbit simbòlic. Es tracta que les seves obres es revesteixin d’una intencionalitat que deixi aparcada la filosofia de l’art per l’art per adquirir un compromís social i humanístic amb el mon que les envolta. Manu Tintoré és de l’opinió que, a través de la creativitat, s’ha de portar l’espectador racional cap a “la recerca d’un equilibri entre la forma natural i la forma intel.ligent de la matèria, les coses i nosaltres mateixos”.
Mirella Guillaumes, Bon Art (2003-11-01)
Can Cruanyes s/n 17853 Sales de Llierca. Girona (España). Tel.0034 972 687765 - Mob.0034 646346772 - Fax.0034 972 590790 Mail:manuvbtintore@hotmail.com