MANU vb TINTORÉ artista escultor

ESCULTURA

Habemus pupa

És aquesta música la que ressona llargament després de l'estremiment, després que la mirada hagi deixat de contemplar l'obra. Obres coratjoses, coratjosament íntimes, i autèntiques. Tintoré no imposa victòries fàcils; no hi ha fanfarronada. No fuig del nus ancestral; no nega l'horror de complaure's en el dolor: l'envesteix ferotgement i tranquil·la per deslligar-lo en un espai d'esperança
Texte del cataleg Prof. Miguel Mesquita da Cuhna

Notas de prensa

Exposició "Habemus pupa"
Fundació Caixa Terrassa

Els nusos i el coratge

L’obra de Manu Tintoré ressona. En realitat, ens fa estremir. Entrecreuaments que d’entrada ens remeten als nostres propis nusos, tant sovint amagats, negats, reprimits. Tants horrors ocults que consentim per por d’enfrontar-nos a ells, de resoldre’ls, de dissoldre’ls. Així mateix, les escultures d’en Tintoré: complexitat, sinuositat, misteri. Es pot treure sentit a tantes trencadisses i talls?
Però, si mirem de més a prop… si la mirada sosté l’imbricat… aleshores tot, ràpidament, adquireix un nou sentit, fresc i lleuger, tintat de sang, potser sí – però és sang que batega per a la vida, i no sang que vessa per a la mort, - ja que són simples, ínfims i fràgils materials els que l’artista reuneix per omplir l’espai. Lamel·les de fusta i casi branquillons, encenalls de metall dòcilment ondulants, accessoris irrisoris esgarriats, no seleccionats. Allò negligible, allò quotidià. I amb aquestes pobreses estructura l’espai – Sí, certament un espai encara embrollat i en moviment, travessat - no: perforat de ferides i de contradiccions.
Però d’això, justament, d’aquestes imbricacions suportades o consentides neix l’estructura. És així com allò fràgil, precari i vulnerable pren forma i es presenta als nostres ulls com a música i com a sentits.
Sí, com a música. Ja que aquestes escultures no parlen; canten, a cappella, altives monodies, o a vegades, a la llunyania, polifonies trenades de respecte.
És aquesta música la que ressona llargament després de l’estremiment, després que la mirada hagi deixat de contemplar l’obra. Obres coratjoses, coratjosament íntimes, i autèntiques. Tintoré no imposa victòries fàcils; no hi ha fanfarronada. No fuig del nus ancestral; no nega l’horror de complaure’s en el dolor: l’envesteix ferotgement i tranquil·la per deslligar-lo en un espai d’esperança.
L’obra d’en Manu vb Tintoré està teixida de lligams, trenada de solidaritats, i també travessada de vulnerabilitat – passa el mateix amb la condició humana. Sota la metamorfosis del metall i de la fusta inertes, signe de distància delicada i d’ascesi, l’artista revela la trama que constitueix. Així l’home pot agafar lloc davant les seves escultures.
I si em repliqueu el cautxú i les agulles del sàdic, les punxes enverinades del submarí que ronda o de la granada que roda, els volums comprimits de les gàbies i de les cistelles, és cert que no els desconeix. Al contrari, gosa exposar aquests volums negres i closos, realitat de foscor i de tancament als quals l’artista oposa les seves “matrius”, entrellaçaments victoriosos i fràgils on l’espai esdevé un cant, on el sofriment es transmuta lentament en desig i la memòria en llibertat.

Prof. Miguel Mesquita da Cuhna, Catàleg exposició Habemus pupa (2006-03-01)

La simbolista escultura de Manu vb Tintoré

«El pintor y escultor Manu vb Tintoré – Bruselas, 1964- de inmediato asombra y encandila con sus originales piezas que presenta en la sala nº 2 del Centro Cultural. No es nada sencillo a estas alturas, con tantas evoluciones que naturalmente ha conocido el arte desde lejanos tiempos, encontrar un peculiar artista que además se le puede añadir el calificativo de inspirado creador. Decir algo inédito, sugestivo, mágico e incluso misterioso, y que además tenga la vigorosa fuerza de llamar la atención, por de pronto es cosa poco habitual en estos días de brillantse mediocridades estéticas. Un arte que va más allá de la técnica, con ser muy importante, que consigue que miremos cada obra para buscar y encontrar, en ella, un profundo sentimiento paralelo a la tensión y al rigor. De manera que esas volumetrías de Manu vb Tintoré, tramadas, anudadas, entrecruzadas, etcétera con sútiles medulas de caña, con madera, hierro, caucho, cuerdas, etcétera recreando ritmicas gestualidades e insólitos simbolismos y en donde la luz, el espacio, el cuerpo y la dimensión adquieren una ambigua pero tensa movilidad externa e interna que mucho acrecienta el singular concepto escultórico. Se trata, por consiguiente, de unas composiciones en las que parece que todo, en su livianidad, va flotando al partir de unas secuencias físicas y opticas a veces como si indagaran en un barroquismo expresionista con sus fantasías, sus realidades y sus subjetividades varias. Una exposición, esta del artista Manu vb Tintoré, que nos ha permitido conocer, gracias a su motivante calidad, los tortuosos y los complejos caminos de una belleza desconocida pero con innovadoras sugerencias.»

Felix Riaza, Diari de Terrassa (2006-03-30)

Manu vb Tintoré

Can Cruanyes s/n 17853 Sales de Llierca. Girona (España). Tel.0034 972 687765 - Mob.0034 646346772 - Fax.0034 972 590790 Mail:manuvbtintore@hotmail.com